Barça-Madrid

Veure partits de futbol de la lliga espanyola aquí a Sydney és bastant complicat. Perquè o t'has d'aixecar a les 5 del matí o aguantes com un valent tota la nit per després veure el partit. Pel Barça-Madrid vaig fer la 2a opció. Fins i tot vaig aconseguir mobilitzar als meus amics asiàtics i un madrileny per veure el partit junts en un bar famós de la ciutat.

S'ha de matitzar que aguantar fins a les 4 del matí (l'hora que començava el partit) amb l'estil de vida australià no és moco de pavo. A les 20:00 ja havíem sopat i a les 22:30 ja haviem d'acompanyar a un japonés en estat comatoso a casa seva. A les 11:30 arribàvem al primer pub, al qual li seguirien un parell més per tal de tenir motivats als menys futboleros. En fi, que a les 4:00 del matí, de les 15 persones del principi, només vam arribar 5 al bar. 

Cheers Bar

El bar estava a rebentar, i d'espanyols que és el que més em va sorprendre. Les samarretes culés estaven per tot arreu, però a mesura que avançava el partit els madridistes es van anar destapant. Quan abans de començar el partit podies escoltar-l'hos autoconsolant-se al lavabo dient que "bueno, aún estamos a un punto si perdemos". 

En fi, el més dur de la nit va ser arribar a les 7 del matí a casa després d'una hora caminant des del bar perquè era diumenge i no hi havia busos. Però bueno, vaig arribar a casa amb el cap ben alt, perquè tot i haver perdut, he fet un record personal aquí a Sydney al superar la barrera del sueño que em feia tornar a casa a les 2 de la matinada.